TINA
Qui és Tina Deutsch?
Tenia moltes ganes que arribés el moment de presentar-me davant de tots vosaltres. Sóc una dona alemanya que es va enamorar de Sa Roqueta el 1992, des d’aleshores, vaig saber que la meva llar era a aquesta illa. Si m’hagués de definir seria com una persona autèntica i lluitadora, si no fos així, no hauria arribat on sóc avui dia.
Adoro la meva família, els meus dos fills, el meu marit, i les meves petites, i no tan petites, mascotes, cuido molt de tots els meus éssers estimats. També sóc molt treballadora, sempre estic enfocada en les meves metes: si vull alguna cosa, ho vull i ho aconsegueixo. Poso molta energia en tot el que faig: “si pots pensar alguna cosa, ho pots tenir.”
He de destacar que jo no vaig néixer sent lluitadora, ho vaig acabar traient amb els anys per pura necessitat, per tirar endavant els meus fills sent mare soltera i crear la nostra llar.
"Si pots pensar en alguna cosa, ho pots tenir"
Mallorca
Mai no m’havia plantejat viure a l’illa, de fet, al principi, no la veia amb gaire bons ulls, per a mi Mallorca era sinònim de turisme barat, fins que la vaig trepitjar per primera vegada. Va ser gràcies a un amic, ell es va comprar una casa de vacances a Alaró, i endevineu qui va ser la següent… Quan vaig venir a visitar-lo em va agradar tant l’illa que de seguida vaig llogar una petita casa durant quatre setmanes.
Vaig recórrer tota Mallorca, i quan dic tota, és tota literalment. No vaig necessitar res més que un cotxe de lloguer i els meus dos gossos, un Gran Danès i un Pomeranian, per viure una de les millors aventures de la meva vida. Si avui dia hi ha llocs de Sa Roqueta que no troba Google Maps, imagineu-vos en aquells temps. Les carreteres, la senyalització… vaig estar més temps perduda que ubicada, però gràcies a això vaig trobar llocs meravellosos que és la meva definició de paradís.
Va ser el meu darrer dia d’aventura que vaig topar amb la casa dels meus somnis. Era a Alaró, a prop de la plaça del mercat. La vaig comprar. Això va ser una altra odissea.
Primer, vaig haver de pagar la hipoteca del venedor al banc, amb el rebut, vam anar al notari i vam signar el contracte de compra en què, com era habitual per aquell temps, no hi havia el preu de compra complet, però aquest és un altre tema que ens desvia de la meva gran gesta. Vaig renovar la casa, vaig construir una piscina al jardí que, gràcies als meus veïns mallorquins, i els seus coneixements sobre les regulacions i normatives locals, em van estalviar molts problemes o com diuen aquí: mal de caps.
Això, com he dit abans, va ser l’any 92. Al principi veníem de vacances, però sempre que podia allargava l’estada. El 1996 vaig tenir la meva primera filla, la Maya, a casa meva d’Alaró, i amb un nadó era molt fàcil viatjar. Dos anys després tornava a estar embarassada del meu segon fill, i amb dos bebès d’edats tan semblants tot era més complicat.
La casa d’Alaró la vaig gaudir molt i les meves ganes de viure a Mallorca cada cop eren més grans. Però si decidia traslladar-me de manera permanent a l’illa necessitava trobar la casa indicada per formar una família.
Bitllet només d'anada
Quan ho vaig tenir clar, vaig començar a buscar propietats estant embarassada del meu segon fill, Yannis. Cada setmana sortia la revista Mallorca Magazin amb anuncis classificats, que estudiava detingudament i després els contactava per telèfon. Així vaig trobar la finca Can Ramonet, casa meva, al mig del camp entre Inca i Llubí, literalment, al centre de l’illa. Mentrestant, vivíem a una casa de lloguer ja que necessitava vendre la d’Alaró.
Tot això va ser un procés, no hi va haver un vol que va marcar abans i després de la nostra antiga vida a Alemanya i la nova a Mallorca. Ja feia molt de temps que barregàvem l’opció de venir a viure a l’illa, encara que a la meva vida mai no hi ha hagut molta planificació, m’agrada improvisar, s’obren portes i jo decideixo per quin passo.
Si pogués parlar amb la Tina de fa trenta anys… li diria que ben fet.
