Anteriorment us he comentat que sóc una alemanya amallorquinada, i és així, però les arrels són les arrels. Com a bona alemanya, i per tant, cap quadrat, mai no he pogut deixar de banda la visió empresarial d’Alemanya. Els alemanys treballen dur i juguen dur, enfoquen la jornada laboral en una eficiència productiva total. Ordre, organització, privadesa, espai i puntualitat crec que són els valors que més es destaquen de la nostra personalitat en el món laboral.
Però estimat lector, si ets de Mallorca, sabràs allò que em refereixo, aquí van a un altre ritme. El que més s’estressa, pitjor viu. Moltes coses les deixen per demà, altres problemes els solucionen amb un “ja ho veurem”, la traducció literal és “ja veurem” i el sentit figurat és “creuarem els dits perquè s’arregli sol”. Aquí a l’illa les preocupacions disminueixen, són fans de la dita: a poc a poc i amb bona lletra, “a poc a poc i amb bona lletra”.
Em sento molt agraïda amb el meu entorn perquè m’ha permès agafar les regnes de la meva vida i triar i modelar el meu camí, sobretot quan vaig fer el pas mudant-me a l’illa i vaig haver de buscar-me la vida.
Iniciació al món dels agents immobiliaris
La meva professió al món del sector immobiliari va començar ja fa molts anys, concretament el 2002. Quan em vaig divorciar, amb dos fills, molts animals i una casa per reformar, vaig haver de buscar una sortida. Per sort, tenia una amiga que treballava a Engel & Völkers a Andratx i buscaven més agents. Ella sabia que jo parlava alemany, anglès i una mica l’espanyol, a més, ja comptava amb experiència al món de la construcció.
A Alemanya vaig construir una casa, en vaig reformar una altra i en vaig fer divisions horitzontals. També de petita dibuixava casetes, una vegada vaig dibuixar casa meva al Canadà per a tota la meva família, al centre viurien els meus pares, en una ala el meu germà, i jo a l’altra. A ningú no li va convèncer la idea.
Quan em van oferir ser agent immobiliari, no era realment el que desitjava. Al meu cap aquesta professió era una fusió entre ven-cotxes i un representant d’assegurances, sincerament, amb un to irònic. Vaig acceptar la feina, no me’n quedava cap altra, la necessitava, i casualitats de la vida, vaig trobar la meva vocació. A més, és una feina en què coneixes moltíssimes persones que en la majoria d’ocasions són molt interessants. Molts dels clients s’acaben convertint en amics.
Els primers tres anys van ser molt complicats, no vaig vendre gaire. També es feia un any de l’11S, no hi havia gaires clients, la gent tenia por de viatjar o simplement d’agafar un avió. En aquella època es venia d’una manera més agressiva amb què jo no em sentia identificada. Tot i que jo sabia que podia fer-ho perquè la part de quedar amb els clients, visitar les cases, relacionar-me, tot això m’encantava.
Poc a poc vaig anar desenvolupant el meu propi estil i vaig aprendre que la meva manera de vendre era molt semblant a la d’un assessor. Els tres anys següents vaig fer tres vendes molt importants que em van ajudar a guanyar molta confiança. Per això, quan vénen nous comercials, els asseguro que aquesta feina no és tan fàcil com sembla. Necessites de dos a tres anys per instal·lar-te bé.
Pas a pas
Vaig començar els primers anys com a agent a Portals i el 2005 quan em van oferir el lloc de directora a Santa Maria. Realment, no vaig tenir clar si acceptar el lloc de directora perquè el mercat a Santa Maria no estava tan desenvolupat i tampoc no hi havia tant moviment com a Portals, però jo sabia que em podia identificar molt millor amb les propietats del centre. Vaig dir que sí.
El 2006 vam obrir a Inca, ja que la zona del centre és massa gran per cobrir-la amb només una oficina. El 2008 va arribar el moment més fosc, la crisi.
Arran d’això i de les retallades en comissions, vaig parlar amb els directius. En aquella reunió, vaig preguntar que costaria comprar les franquícies de centre i sud de l’illa. Vaig decidir llançar-me a l’aventura, tenir sota la meva responsabilitat les franquícies em deixaria prendre algunes decisions que fins aquell moment no podia. En sortir de la reunió, al cotxe, el meu cor anava a 200km/h i vaig pensar: “Tina, d’on trauràs tots aquests diners?”.
Ho vaig aconseguir, amb el meu marit, l’Alex, que vam reformar una casa i just en el moment exacte, va aparèixer un client. Això sí, vaig haver de demanar una hipoteca que vaig deixar pagada després de cinc anys. Però jo vaig aconseguir el meu objectiu.
L'EQUIP
En realitat l’equip, que és la meva gran família, el porto creant des del 2005. Lisa i Torsten fa gairebé vint anys que treballen amb mi. Una altra persona fonamental al meu equip i per a l’empresa és Tanja, que fa més de vint anys que treballa amb Engel & Völkers i més d’una dècada al meu equip. Carol i Silke també són fonamentals, aviat compliran la dècada aquí a l’empresa. La veritat és que he tingut molta sort de tenir gent com ells pel camí.
És cert que han passat més agents i assistents, i que la teva vida laboral només és, o així hauria de ser, una part de la teva vida, i una persona ha de prendre les decisions laborals per si mateixa i no per l’empresa.
Tinc molta gent vàlida al meu equip, i és difícil eh, és difícil trobar-los. Els necessito per tractar amb tots els clients que tenim ja que ara mateix molts em prenen com a primer contacte. El que faig és desviar el client als meus agents. Perquè jo no podria amb tot i perquè així els meus treballadors en treuen benefici.
A Engel & Völkers cuidem molt la imatge de l’empresa, al final és una marca, però els que venen realment són les persones. Els clients arriben a nosaltres pel valor de la marca, però els que fan que la marca tingui aquest valor són els treballadors que s’esforcen dia a dia per vendre propietats. M’encantaria parlar-vos de cadascun d’ells, no us preocupeu us els aniré presentant.
